Il·lusió
Quanta bellesa
m’espera en el camí...
Ple de riquesa
que m’omple l’esperit...
Però la feblesa
la puc tornar a sentir
en la incertesa,
si al cor es fa de nit...
Si al cor es fa de nit...
Quanta esperança,
si puc anar endavant...!
Sense recança
pels anys que s’han llençat...
Ara caldria
poder aturar l’instant...
Però tot destil·la
un aire enverinat
i acabat...
Que el món ja no combat
l’alè despietat
de la nostra societat...
Terra...!
Hem d’ajudar-la...
Que pugui respirar...
Hem d’ajudar-la...
Que ens pugui abraçar...
Hem d’ajudar-la...
Que ens pugui recordar
que el món,
demà,
renaixerà més pur...!
També l’hauràs fet tu...
Autor(es): Gibert d’Artze, David Melgar