Remor
Plou...
La pluja cau des del cel...
I al meu cor
neix un estel...
Plou...
La pluja plora un anhel...
I al meu cor
també hi plou...
Plou...
I les noves olors
són perfums
embriagadors...
Tristor
d’horitzons massa grans
on el plor
només és so...
Llàgrimes que cauen
que ens ensenyen què és la por...
Llàgrimes de vida,
que prometen la claror...
Aigües que arrosseguen
l’esperança i la il·lusió...
Pluja benvinguda,
perquè renta l’ambició...
Plou...
La pluja cau des del cel...
I al meu cor
neix un estel...
Plou...
La pluja plora un anhel...
I al meu cor
també hi plou...
Plou
sobre pobles i valls,
escampant
regals o mals...
Dolçor
pels vells dies d’abans,
quan el plor
era emoció...
Llàgrimes que cauen
que ens ensenyen què és la por...
Llàgrimes de vida,
que prometen la claror...
Aigües que arrosseguen
l’esperança i la il·lusió...
Pluja benvinguda,
perquè renta l’ambició...
Llàgrimes que es tornen
huracans devastadors...
Aigües que s’enduen
la brutícia i el dolor...
Pluja d’incertesa,
perquè enceta la grisor...
Terra que es renova
o que porta destrucció...
Si plou,
és quan creix la llavor...
I l’endemà
pot ser millor...
Autor(es): Gibert d’Artze, David Melgar