L´amor
Jo l´he vist, l´he tingut, enredat entre els dits esperant-me despert entre els llençols del meu llit.
M´ha cantat cançons, cançons dignes d´un emperador.
L´amor...
l´he tingut l´he perdut, fa tant mal quan se´n va, va deixant un rastre de dolor i de sang
com un animal que et clava els ullals en el teu pit.
L´amor...
I demanaràs a crits, que preferiries morir i que acabi aquest patir.
Però escolta´m amic, quan te´l trobis, abraça´l i apreta´l ben fort contra el pit,
davant donarà, diràs a tothom que hauries preferit morir.
Però en el fons sabràs que res es compara amb haver vist o tingut...
L´amor.