L'artista

Alfonsofonso


Amb els sentits perduts pel carrer
Finestres i portes ciutat a mig fer
Sota el plugim anant amb el vent
Que lluny se l'enporta envoltat de no res

Tret del que pensi
Imatges es filtren pels seus ulls
Que miren tan lluny endins

I fuig passejant l’artista
el temps amagat de la vista
El terra i el cel s'entrevisten amb ell,
I al seu cap neix bellesa trista

I fins que no passi al cor la tempesta
Res no l'afecta
El terra i el cel s'entrevisten amb ell,
I al seu cap neix bellesa trista

I fins que no passi al cor la tempesta
Res no l'afecta
I fins que no passi no accepta
Res de la resta de gent