L'exprés de mitjanit
He somniat que estic lliure
però era una il·lusió,
així és com són los somnis
quan vius a la presó.
Al matí et despertes,
sona la campana,
vas al menjador i
cada dia el mateix.
I puc veure la llum
del tren de mitjanit
que entra per la finestra
i sempre xiula en punt.
L’exprés de mitjanit,
que sempre xiula en punt,
entra per la finestra
i puc veure la llum.
No hi ha menjar a la taula
ni a la cassola carn,
procura no queixar-te
i no et senyalaran.
Si no entres en conflictes,
ningú et coneixerà.
Que el teu nom no es recorde,
és el més important.
Veig la senyora Rosa.
Tothom l’ha conegut,
per la roba que porta
i l’abric de vellut.
En una mà un paraigua
i a l’altra du un paper
demanant que el seu home
surti lliure al carrer.
Guarda sempre les normes
si vas per la ciutat.
No et jugues en un dia
la teua llibertat.
No et cregues que estàs lliure,
no et faces la il·lusió
o em faràs companyia
de cap a la presó.
Autor(es): Huddie William Ledbetter “Lead Belly”