La feblesa
Segur que volaran el pont, les aus que beuen l’aigua negra.
Com salvar els dies breus que tant es consumeixen?
No és un bon lloc per aturar-se, a falta de dies lluents,
què són sense els desastres la música i el temps?
La pluja va deixant pas al sol i els pocs refugis que ara em queden,
la vida fa aquella olor de pols i fusta vella.
No és un bon lloc per aturar-se, l’onada s’atura un instant.
No sé de què parlàvem o tan sols ens mentíem...
Com sempre m’enlluernes amb el teu somriure llarg.
Que no torni a enganyar-nos la feblesa de l’instant.
M`agradaria ser aquí dalt, on hi ha el què sembla casa meva.
La vida és feta de fang i ferro ple de rovell.
No és un bon lloc per aturar-se, vull perdre el rastre a la por
i girar-me per somriure aquells qui em segueixen.
Com sempre m’enlluernes amb el teu somriure llarg.
Que no torni a enganyar-nos la feblesa de l’instant.