La fulla de l'aulivera
La fulla de l'aulivera
n'és amarga com un fel,
l'amor de les donzelletes
n'és més dolça que una mel.
Aquell ull blau que enamora
i aquell cosset tant bufó,
el nas de bona estatura,
la boca com un pinyó.
Una noia jo voldria
i una altra me'n volen dar.
La qu'em donen no m'agrada,
la que vull no em volen dar.
En aquesta santa casa
tot el bé del món hi és:
la mestressa n'és bonica,
la minyona encara més.
Aiga de la mar bevia
per l'amor d'un jovenet,
aiga de la mar bevia,
com més bevia més set.
Aucell de dues deveses,
bé pots viure regalat;
fadrí qu'en festeja dues
no us fieu de sa bondat.
No us fieu de sa bondat,
ni tampoc de son intent;
fadrí qu'en festeja dues
no porta bon pensament.
La roseta del rosar
si no la cullen es passa;
lo mateix serà de tu
si el teu pare no et casa.
De rosetes prou n'hi vistes
que els rosers n'estan criant,
però no pas tan boniquetes
com les que m'estic mirant.
A la vora de la mar
n'hi ha una pedra rodona
que s'hi asseuen els guapos
quan vénen de fer la ronda.
De cançons i de follies
tota una quartera en sé,
les butxaques en tinc plenes
i encara un sac per desfer.
Autor(es): Popular