La terra que se fon
Aquella pedra brilla, mira, com si fos de l'or més fi damunt la terra que se fon per tu. Aquella pedra brilla, mira, com si fos el Sol més trist, damunt la terra se confon amb mi. Aquella pedra brilla, mira, com si fos de l'or més fi damunt la terra que se fon per tu. La llum camina cap a amunt per tu. La terra s'il·lumina, cada pas torna de vidre, plou damunt la pedra un feix de llum per tu. Les boques tan badades d'estupors i bufetades van assaborint el meu perfum per tu. Aquella pedra brilla, mira, com si fos de l'or més fi damunt la terra que se fon per tu.
Autor(es): Jorra Santiago