Llet d'avena
Espero viure més per poder fer-ho
El meu valor és únic però si em junto em complemento com el zero
Si ja ho has estat tu, ja no vull ser-ho
I si “l’estància” a la terra és la festa em prenc la vida massa en serio
I a tu no t’he dit res perquè he parlat amb el beat
Perquè crec que la música m’entén més que un amic
menteix poc, però tot el que em passa pel cap no ho he dit, i si ho fes segurament no tindria amics ni sent ric
Però sóc així sóc Bill
He volgut ser diferent i canvia el fil
Vull donar el cent 100% aspirant a mil
Viure bé no tranquil fora aquest cercle inútil
Inaccessible ja no importa tot el que era obvi
ara ja ningú em coneix com ho fa puto el bloc de notes del meu mòbil
I tampoc és que m’agradi ni que moli, però és l’únic que m'escolta i no espera que l’estimi ni que l’obri
Em falten coves
Profunditzar amb el Bill per merdes noves
Seguir el meu destí i no les modes no molen,
quan són merdes comunes és quan sobren
I quan volen ordenar-se molt la vida no la troben
Jo vull fer més, per viure més
Per aspirar a la rutina i als diners no aspiro a res
Si és veritat que hi ha una vida puta viure amb accés
Que no sé si estic content però estic segur que està en procés
I sóc conscient que canto el que no dic a ningú
Potser encara no m’has vist i saps el que em fa plorar
Si parlo de lo profund no és perquè ho senti algú
és perquè quan pillo un beat puta em costa molt callar
Crec que tinc “algo” que no tens
“Algo” que em fa menjar-me el món sense forquilla i sense dents
de moment, no trobo un menjar decent
Però vaig fent
Que em vegis riure molt més no vol dir que estic content
Quan t’ho explico no m'entenc, tinc un cap saturat pensant molt constantment
de coses que no vull ni arribar a ser conscient
però les tinc més presents que el present
I encara veig avantatges que m'espero de la gent amb la mateixa condició
que per exemple visc la vida amb molta més passió
que actuem molt més a fora que dintre una funció
i quan el puto cor se’t para és quan es baixa el taló
que aquest estiu ha estat molt fred però he passat molta calor
vull estar atent a massa coses i no presto atenció
que no sempre el que importa és com estigui jo
Crec que tinc “algo” que no tens
“Algo” que em fa menjar-me el món sense forquilla i sense dents
de moment, no trobo un menjar decent
però és que m’entren moltes ganes de deixar de ser valent
“apreto” més el pedal d’avançar que el que frena
tiro més de d’hora al matí que de nit a una taverna
tinc recursos però no ganes i això em dóna molt més fàstic que la puta llet d’avena