Lola
Ella vagava per la ciutat,
El soroll de les joies l'hi han deixat d'importar,
Enfoten-se de les ments de la gent normal.
Com una musa rebel i bohèmia,
Ella al final va aprendre a ser ella,
Allunyant-se de l'adreça del seu portal.
Sonant els seus tacons per les rambles ordinàries,
Dolços somnis a les nits solitàries.
Lola, jo estic boig per tu.
Lola, ai ai ai ai.
En els seus ulls una banda sonora,
En el seu cos una dansa que corre,
I en la seva ment tan sols una veritat.
Vaig intentar donar un petó al cel,
Per enviar a la tristor un breu consell,
Però ella tan sols volia escriure el seu final.
Corre Lola, corre que l'amor a tu t'atrapa,
És el preu d'una ment tan complicada.
Lola, jo estic boig per tu.
Lola, ai ai ai ai .