M'agrada
Publiques per fardar
una foto d’enamorats.
M’obligues a pitjar
“M’agrada” per dissimular.
Fart no puc evitar
Xafardejar a l’hora de sopar.
Assegut al sofà premo el botó
de comentar.
Teclejo sense pensar
dues paraules d’amistat
sense que es noti pas
que et segueixo estimant.
I així de tant en tant
continuem parlant
entre móns virtuals.
I s’obre en pantalla
el xat d’una noia que atrapa.
Però…
M’agrada, m’agrades,
malgrat que t’agradi
ara un altre.
Segueixo postrat
capficat com recuperar-te.
Ara l’has canviat
surts amb ell
a la teva portada.
No sé si dir res.
em limito a clicar m’agrada,
però en realitat
m’agradaria poder borrar-la.
Teclejo un missatge,
no m’atreveixo a enviar-te’l,
podria matar l’amistat
que queda encara.
Repasso els missatges
enviats durant les pauses.
quan ens estimàvem.
I minimitzo pantalla,
s’acaba ara ja la pausa.
M’agrada, m’agrades,
malgrat que li agradi
ara a una altra.
M’agrada, m’agrades,
malgrat que t’agradi
ara un altre.