Matemàticament impossible
Tot va començar amb aquella cançó
tararejant-la tots dos.
Tu érets matemàtic, professor a la UOC
ella una jove promesa cantant.
La cançó no podia ser més adient
dos enamorats buscant un calaix
on poder amagar el seu amor censurat
I en la tornada us vau trobar entre el Sol i el Do
melodia enganxosa d’estiu que sempre et torna boig.
Ell tenia 50, resta’n 30 i tindràs
l’edat d’ella, ara posa-li uns quants decimals,
Una història d’amor es regeix pels detalls,
tothom els critica, això no pot ser sa.
Però vosaltres només volíeu
viure l’amor per un instant.
Us estimeu, però us fa vergonya
que us confonguin pel carrer,
matemàticament podríeu ser
pare i filla passant un bon moment.
Ja torna a sonar la cançó un altre cop
que et recorda sempre el seu petó.
Matemàticament ningú ho hagués pensat
però l’edat no altera els resultats.
Enyoreu el planeta dels enamorats,
feu cua, els seients són ocupats,
potser un dia algú se’n cansarà
i podreu ocupar el seient que ha deixat,
tornar a viure els moments,
evitar qualsevol contratemps.
Multiplica l’edat per 2 i escaig
i veuràs que l’equació
no té peus ni cap,
però estimar no és exacte
no es pot calcular,
no cal que et trenquis més el cap,
deixa-ho estar.
I para de pensar què diran i digue-li:
Deixem les divisions
fem com qualsevol,
sense fer molt soroll
taquem tots els llençols,
siguem una parella, sumem tots els factors
i a l’hivern a ca els veïns
direm que esperem un fill
i ens fotrem un entrecot
mentre brindem
pel nostre amor.
Autor(es): Albert Pastor