Mentrestant
Jo ja reconec que és de covards dir-te això quinze anys abans, i quan tu no em pots entendre. Que estrany que serà! Tu cantussejant sense somriure o sospitar. Hi ha cançons que creixen amb el temps. He esperat aquest moment amagat darrere els versos que has sentit tants cops i ara tornen nous, apuntant lluny, caient a prop. Em vas venir tan gran, i vas canviar-ho tot. Jo mai sabia res, però em feia sempre el fort. Anava a les palpentes intentant ser algú nou. He inventat la màquina del temps. Si funciona i m’has entès té molt mèrit: sóc de lletres. Has rebut això? Fes-me algun senyal, pica’m l’ullet. Jo en tindré prou. Em vas venir tan gran, i vas canviar-ho tot. Jo mai sabia res, però em feia sempre el fort. Anava a les palpentes intentant ser algú nou. Tu mai no esperis res, tu surt i busca-ho tot. Si venen temps millors és molt a poc a poc, i tot plegat va de triar què fem mentrestant.