El seu gran hit

Els Amics de les Arts


La lletra no l’entenc. Però ella es transforma gaudint, ballant, rient. Tothom al meu voltant sap la tornada. Jo, fred, miro el cantant i li dic: “T’he calat ja fa estona. Heu vingut a robar-nos les dones. Heu vingut a robar-nos les dones. No sou més que una banda de pseudopoetes. Feu quatre acords i us penseu qui-sap-què. Heu vingut a robar-nos les dones. Heu vingut a robar-nos les dones. Però si feu el de sempre... Canteu com hienes. És l'hora ja d’entregar els instruments.”

S’acaba el seu gran hit, ella m’abraça. Seiem. Fluixet, li dic: “Jo, de cançons així, en una tarda te’n puc fer vint-i-cinc”. Hi ha un subtext que mai no evoluciona. Les cançons diuen tota l’estona: “Hem vingut a robar-vos les dones. Hem vingut a robar-vos les dones. Crispetaires del pop. Lletres repetitives. Fem quatre acords i ens en sobren i tot. Hem vingut a robar-vos les dones. Hem vingut a robar-vos les dones. Sempre fem el mateix, però ho vestim de manera que sembli que anem millorant amb el temps.”

 


Autor(es): Joan Enric Barceló