Monstres imaginaris
escric sense sentit
paraules que em venen al cap
les intento ordenar
però sento que arribo tard
els monstres són amics
ells mai m’han abandonat
continuo jugant amb ells
com quan era un infant
observo les parets d’una antiga habitació
records que em venen al cap
no sé què és ficció, o realitat
ja ningú rega el jardí
les flors s’estàn pansint
ja ningú riu al jardí
els monstres han deixat de jugar
crido ningú respón
torno a cridar
tinc una estranya sensació
entre pau… i soletat
ja ningú rega el jardí
les flors s’estàn pansint
ja ningú riu al jardí
els monstres han deixat de jugar