Mudats de pell
Reflex del sol, filtren persianes,
de miralls buits, d’ulls també buits, de ments insanes.
Tinc roba estesa, i ha plogut massa,
“així em pariren”, “m’aclame a tu”, dolça esperança.
No hi ha cafè, tabac ni llibre.
Tinc cobrellit, un glop de vi, ganes d’escriure’t.
Ser lliures i no saber-ne té això,
mala gestió i esgarrapades.
Complicitat i costum de veure’ns poc i estimar-nos massa.
I és fred als peus, raspera al coll: és salut, cor ple de petjades.
Bramant anticapitalisme fort, fent pols els mites, compartint drames.
I esparracats pel món, mudats de pell, sincers de vista.
Ingenuïtat incrèdula de ser innocents, amb valentia…
Ser lliures i no saber-ne té això,
mala gestió i esgarrapades.
Complicitat i costum de veure’ns poc i estimar-nos massa.
I és fred als peus, raspera al coll: és salut, cor ple de petjades.
Bramant anticapitalisme fort, fent pols els mites, compartint drames.
I avall persianes, omplim miralls, i també els ulls, creem ments sanes.
I avall persianes, omplim miralls, i també els ulls, creem ments sanes.