Per si un cas se t'ha oblidat
Cantar-te fins que s’amagui sa lluna,
ara que estàs asseguda i m’escoltes elegant.
Mirar-te i veure amb tu aquell somriure,
ses llàgrimes d’alegria que van baixant cada instant.
Tu, que mai m’has deixat anar,
no m’amollis de sa mà que te vull en es costat.
Vull que segueixis sent constant,
que me cuidis com es dia que me vas poder besar.
No perdis s’alegria de somiar,
encara que sa vida no t’ho vulgui regalar.
No li donis es motius per tropissar,
mostra-li es teu somriure i ses ganes de brillar.
Jo només, t’ho volia recordar.
Final: (Jo només t’ho volia recordar
per si un cas se t’ha oblidat.)
Cantar-te, però no basten ses paraules
per agrair ses peuades que m’ajudes a marcar.
Ja ho sé que són fets el que demanes
però tu saps que jo a vegades no se me dona molt bé.
Autor(es): Lara Pons