Per tu i per mi
Sort d'aquell espai que ens va ajuntar,
ens va donar força, ens va alliberar.
El riu que ens va acollir algun dia es secarà
I plorarem de la pena que tot ens donarà.
Estem connectant, ens uneixen tants trams,
els cops de la vida que hem anat esquivant.
Mira la rutina des de la retina, s'espavila, quan aprèn, camina, res l'aturarà.
Col·locant pedres farem muntanyes,
Quan surt de dins és pur, no enganya.
Seguim pujant, encara hi ha a qui li estranya.
Treball, sacrifici, bon rotllo, no falla.
El fi és ser feliç amb la gent que estimes,
anar cap a dalt és estar al punt de mira
I jo tant ple, tant ple de vida,
Sóc aquell nen fent equilibri a la via del tren.
A la via del tren, a la via del tren, a la via del tren.
I de nit quan agafo el miro, revisc:
El cotxe, les proves, els pobles i un "festi" al matí.
I cantem, que no passi el temps avui,
cada veu forma un himne, que és nostre, és per tu i per mi.
Alguns es creuran que vivim d'això
però aquest no és el joc,
vivim pel motor,
que ens fa moure a l'aire esquivant els voltors,
apreto botons però em quedo en el lloc.
Música rural, no urbana.
Elane, ginestà, són qui mana.
Això s'encomana. Jo recomano una mica "d'entreno"
pels que es pensen que és fàcil fer-ho.
Germanes, hem de fer un nou món realitat
on les castigades càpiguen de veritat.
Prenent la flama, teixint vincles d'afinitat,
fer infinit el que és finit, crear identitat.
Jo que buscava el sentit de la vida
no em queda saliva per mullar el teu coll
escou la ferida, i és viva la fera, la massa lapida i no aporta res nou.
Som immortals fora del món,
queda la música, som el que som
busco la llum, on es mou el meu cor
té una cuirassa de vidre que amb el foc es fon.
Lluny de la llum de la ciutat
tinc un secret amagat
encara que sigui precari no vull més que tot allò que m'heu donat,
el barri és el barri, però ens han separat.
Gentrifiquen penya, com peixos al mar, sense respirar.
Intento pensar, en el que hem perdut
perdre per mi és una virtut
el rap queda fora del joc brut
família i amics com a escut
ara que sé, tot el que he perdut
aprecio el que em queda com una virtut
el rap queda fora del joc brut
família i amics com a escut.
I de nit quan agafo el miro, revisc:
el cotxe, les proves, els pobles i un "festi" al matí.
I cantem, que no passi el temps avui,
cada veu forma un himne, que és nostre, és per tu i per mi.
I de nit quan agafo el miro, revisc:
el cotxe, les proves, els pobles i un "festi" al matí.
I cantem, que no passi el temps avui,
cada veu forma un himne, que és nostre, és per tu i per mi