Pinet de Finestrat
Cada home té una història
De misèries i de glòria
Però pocs es fan llegenda
La derrota i la victòria
La fugida dilatòria
Són companyes de la senda
Parle de Pinet de Finestrat
Que un mal dia va ser reclutat
I un sergent xaparro i amargat
Va humiliar-lo davant d’altres soldats
Sense perdre l’esperança
Va jurar Pinet venjança
I va ordir un pla a mida
Ple de fe i perseverança
Anivellà la balança
I és donà a la fugida
Ho tenia tot ben estudiat
Al sergent deixà desfigurat
I les credencials d’identitat
Van canviar-les i el cas quedà tancat
Va tornar Pinet a Finestrat
Perquè estava molt enamorat
Be sabia ell que era arriscat
I hom va vore al mort ressuscitat
És traït per Don Gregori
El més ric del territori
Fuig i corre al Mas de l’Arbre
Amb el seu germà Jeroni
I amb el Bou, company idoni
Fa una banda de tres lladres
Amb el Pare Poma van parlar
I el retor amb gust els va ajudar
Sempre que els volguera avisar
Les campanes faria voltejar
Van robar a Don Gregori
Va contraure matrimoni
Entre guerres i revoltes
I per tot el territori
Com una gran taca d’oli
S’escamparen les llegendes
D’un estol de bandolers honrats
I el seu cap, Pinet de Finestrat
Que donaven als necessitats
Les monedes que als rics havien furtat
Estava ple de ràbia Gregori Lerma
I va voler caçar al bandoler
Al disparar, Pinet
Va caure fingint sobre l’herba
I es va venjar, per fi, del senyoret
I pel cim del Puig Campana
Per la serra de l’Aitana
Per Callosa i per Confrides
Per Polop i La Nucia
Finestrat i rodalia
Benidorm, Altea i Xirles
Sobre un cavall negre va Pinet
Amb un mosquetó i un ganivet
Per furtar-li l’or als senyorets
I alleujar-los la fam als més pobrets