L'Estació del Nord
Estic ací esperant en l’Estació del Nord
El dia va passant i prompte caurà el sol
Porte ací molt temps, fins i tot ja no tinc nom
Ja no enyore res ni guarde cap record
No tinc ninguna pressa ni un destí on arribar
Tampoc ningú m’espera ni em troben a faltar
Les hores són de pedra i moren al passar
Un pes porte a l’esquena què no em deixa alenar
I no tinc on anar
Ja la nit ha arribat
I ara cal encendre un foc
Ara el vent és gelat
No ve el tren i estic sol
Les estreles han calmat
El meu dol
La llum del matí s’ha fet de color roig
El fum veig per allí d’un home que ha fet foc
Les ombres i esperits retornen al seu lloc
Algun es queda amb mi, no vol deixar-me sol
Tinc fred en el cos, tant de temps ací esperant
Busque un raig de sol que em servisca d’esmorzar
Em pose en peu de colp i comence a caminar
He perdut la por i sé que el tren ja no vindrà
I ara vull respirar
El matí ha arribat
Dins de mi crema un bosc
Ara el vent ha parat
I la gent ix del clot
La rosada ha calmat
El meu dol
Ombra que nega el destí
La memòria eclipsa el meu sol
Llum que assenyala el camí
I la ràbia es beu el meu plor
Una au negra que ha fugit
El meu dol
Autor(es): Anselmo Martí Jover