Prop del foc
Aquí em tens, prop del foc,
però no em tens tot.
Escrius i guardes cartes
i postals amb el meu nom.
Totes les tardes,
segur que hi has pensat.
Agafa’m d’amagat,
i ensenya’m les cançons que et fan somiar.
Digue’m on és la primavera
que ens havíem promès tots dos.
Digue’m què fer d’aquesta espera
que em crema per dins com el foc.
Un record, als carrers,
porta escrit a les parets:
«Algunes nits ho som tot,
i l’endemà ja no som res.»
I a les teulades,
de la nostra ciutat;
hi ha un foc que crema barris.
O potser no. Potser ho he somiat.
Autor(es): Paunezz