Quan acaba un somni
Saps que quan es canals de sa ràdio ja no et fan plaer més val obrir ses finestres de pinte en ample: que s'oregin ses idees amb s'oratge. No hi ha mai res impossible dins un somni ni hi ha somnis impossibles per aquell qui riu, ni cadenes invisibles que el facin sentir-se captiu. I un riu de baladres tapen es miratges predictius quan tot just hem partit des niu.
I quin és es pitjor error en cercar ventura? Començar sense ruta o pensar massa en es retorn, pentura? Que no importa passar pena si es rellotge s'atura: si no és cap mal, tampoc té cura.
Hi ha idees que suren, i desitjos també; hi ha dies que el món te demana sortir an es carrer carregat de ganes, i és que no sempre s'hi troben coses de bé.
Clàssic i aerostàtic és un bon univers, càlid per un sol programat en vers perquè fongui es pensaments en darrer terme, i és que noltros som només ses puntes des icebergs. Es temps passa: s'esborren ses potades de sa neu i ni tan sols en deixam per ses aigües. Passa juny i juliol i se'n va a cavall agost... i riure és s'únic consol.
I per consol això: una ruta incerta, que és cega amb so cor de fira; una taula d'snow que llenega per sa vida. Sa consciència és punyetera i a vegades crida.
Quan acaba un somni? No ho sé cert... Quan en comença un altre, si somii despert? On comença es fil i on acaba si el perd? Sa natura sempre augura un futur incert.
Quan acaba un fil? No ho sé cert... Quan en comença un altre, si fil despert? On comença es somni i on acaba si el perd? Sa natura sempre augura un futur incert.