Quan les llums s'apaguen
Tinc tants motius per prendre mal
I aquesta feina que no m’emociona.
La noia amb la que et faig el salt
Només truca quan s’emprenya amb
el novio oficial.
Em puc gastar tot el jornal
Prenent prozac o anant a cal
psicòleg,
Però per a treure’m tots els mals
En tinc prou sabent en quin lloc hi
ha sarau.
I quan els llums s’apaguen
Tot es torna clar,
Bec de cada nota
un xarop estrany.
El concert comença ara
I tot el demés m’és igual.
Viatjo en tren sense bitllet,
Em colo d’amagat dels segurates;
Entrepans freds i vi calent
I a pair-ho tot tornant a quarts de
set.
Però quan els llums s’apaguen
Tot se m’ha passat,
Aguantant empentes
Et busco allà al davant.
El concert no s’acaba
I tot el demés m’és igual.
I quan els llums s’apaguen
Canvio el meu posat,
Cada nota em porta
un tros del meu passat.
El concert ja s’acaba
I una altra vegada
Cada tornada
Em diu que això sí és veritat.