Quan me respires
Sonava idíl·lica
mentre ses còrnies jugaven.
Ses mans s'aferraven
a sa brutor suada.
Fosos gemecs
diluïts entre ses retxes.
Ses teves vermelles
estrenades entre es plecs.
Retinguda s'evidència s'evidencia
se fa grossa quan me respires.
Dins s'escenari ideal
feim reviure aquell espai.
Retinguda s'evidència s'evidencia
se fa grossa quan me respires,
quan me demanes ses manies
i te les cont amb “frenetisme”.
Ara es cos se me desterra
i tu t'agafes ferm devora.
Autor(es): Maria Jaume