Quina mà tan freda

Pau Riba


RODOLFO
RODOLFO
Oh, quina mà tan freda…!
Deix que jo li doni abric.
Què vols, què cerques?
De nit, poc discerneixes.
Però per fortuna
Avui és nit de lluna,
i aquí, la lluna, mai dóna l’esquena.

Espera, no te’n vagis,
I en un plis t’explico coses:
qui sóc, què faig i com vibro…
Mola?

Qui sóc? Qui sóc? Un mer poeta.
Què és el que faig? Escric.
Com sobrevisc? Visc.
Sent pobre, reparteixo
a tall de gran senyor
flors i alquímies d’amor.
I de relats quimèrics
i jocs imaginaris,
d’això, en sóc milionari.
I sé que ara m’ataquen
atrets pels meus joiells
dos lladres: els ulls bells,
ulls que han entrat amb tu
fent que el somni més fi
i el desig més rotund
de sobte es tornin fum!
Però el furt ben poc importa:
en entrar tu per la porta,
dins meu s’hi ha fet la llum!
Ara que jo m’he buidat,
et toca a tu. Xerra, garla.
Qui ets?
Quin fat ens amagues…?


Autor(es): Giacomo Puccini