Rossinyol
Aigua pura i fresca que surt brillant d’entre les roques,
cristal·lina ets.
I recorre el meu cos pam a pam, gota a gota, un fil de llàgrima.
Relliscant pels meus braços, acariciant-me el ventre,
brollen flors dels meus pits que omplen de colors el meu cor.
Som l’herba tendra que naix a la vora del camí.
Camins per recórrer, rius que conflueixen
el suc del fruit salvatge de l’amor.
Autor(es): Sandra Monfort