Sardana de la rosa
Ai quina rosa la Rosa vera
en el somni del teu viure
fou un capvespre de Primavera
que senties mal d'enyor
fou la sardana i un dolç somriure
fou l'encanteri de ta parella
la rosa blanca es tornà vermella
que al pit la duies i es ja l'amor.
Presumida com sempre
has eixit del treball
des del cel una estrella
t'has baixat a l'esguard
el capvespre s'acosta
al llitet del teu cor
una rosa molt blanca
ritma amb el teu escot.
Ho mirall del teu somni
que ja tens a la ma
flabiol i tenora
ara curts, ara llargs
ja presents a la galta
l'esgarritx d'un petó
s'és tornada vermella
la rosa de l'escot.
Autor(es): Miquel Saperas, Jaume Torrents