Sempre
Sempre, t’estimaré com si fos sempre,
com un heroi d’altre planeta.
T’ensenyaré tot el que sé, tu aprèn el que vulguis, clar...
però sempre el teu somriure serà un far.
Mai podré ser el millor
però és igual, el meu amor per tu és genial.
Sempre, t’admiraré com ho he fet sempre.
Cuidaré això que et fa especial,
no ets com les altres, no cal.
Sempre has vist més enllà del que es veu
i això et farà mal, segur,
però és igual, el teu amor per mi és genial.
Però tot acaba en tu quan ens mirem,
busco els acords i imatges contemplant el teu carrer.
No et demanaré ser com altra gent,
però sí ser una melodia
d’un instant del dia
com si fos una vida més.
Sempre una vida més.
Sempre, et cantaré com si fos sempre.
T’ajudaré a temprar el teu to.
La vida és com una orquestra
i no sé si mai seràs primer instrument
d’una harmonia perfecte
però és igual, el nostre amor serà genial.
Però tot acaba en tu quan ens mirem,
busco els acords i imatges contemplant el teu carrer.
Del tot al res viatjo si no hi ets,
et busco a casa
i quan et trobo em sento més valent, més valent.
Autor(es): Javier Gil, Pemi Rovirosa