Sense foc
Buides les converses i foscos els carrers,
ressonen les petjades d’hores més intenses,
la ciutat ja no és amiga, cada cop és més hostil
les portes són barrades, i els dies ben inútils.
Gos mort a la carretera, gent que sempre punxa pel darrera,
espavilats polítics buscant dreceres, cors morts creuant les voreres
M’endinso en estèrils rutes solitàries,
perdut en mig d’un mar sense ones,
transitant infèrtils rutes solitàries,
amant i presoner del silenci al mateix temps
Sense foc en el cor, sense foc, sense tempestats
Sense foc en el cor, caient poc a poc dins mi mateix
Sense foc—sense tempestats
On vas? ja no ho saps... Potser on res no faci mal?
potser et fa por mirar endavant,
quan els carrers d’ahir es van esborrant.
Veig com van caient les tardes,
vides que passen, vides que viuen o s’ensorren
vides que reneixen, persisteixen o s’esborren
En plats plens d’hores no viscudes
M’endinso en estèrils rutes solitàries,
perdut en mig d’un mar sense ones,
transitant infèrtils rutes solitàries,
amant i presoner del silenci al mateix temps
Sense foc en el cor, sense foc, sense tempestats
Sense foc en el cor, caient poc a poc dins mi mateix
Sense foc—sense tempestats
Rostres que passen com si el carrer fos un passadís....