Set de tu
amb les mans buides, plenes de solitud
I fugint d’hores estranyes
Ens vam trobar per viure amb lentitud
Per tornar a aprendre a emocionar-nos
Vam fer de quatre ulls una sola mirada
Fins que l’ahir va ser avui
Sovint entrebancant-me amb la tristesa
Havia oblidat fixar-me en coses petites
Quan només les petites coses tenen sentit
Hem fet de quatre cops el mateix ritme
Fins a arribar a ser un sols batec
I ara tinc el que les mans volien
Omplir-se amb la teva aigua i beure’t
Vam fer de quatre ulls una sola mirada
Fins que l’ahir va ser avui
Sovint entrebancant-me amb la tristesa
Havia oblidat fixar-me en coses petites
Quan només les petites coses tenen sentit
Encara tinc set de tu
Res no ha canviat amb l’ús de les hores
Vull seguir bevent-te, lentament, a glops petits
Sovint entrebancant-me amb la tristesa
Havia oblidat fixar-me en coses petites
Quan només les petites coses tenen sentit