Cent anys i un dia
Ei! amor alliberem carícies i petons
omplint la pell amb noves emocions,
m'encanta veure com et mous.
Al ritme de la melodia, deixant les hores caure a plom,
quan les nits se'n riuen dels dies sóc l'home més feliç del món.
Cadena perpètua dins del meu cos,
cent anys i un dia morint d'amor.
Sols tu i jo omplint d'onades els plecs dels de llençols,
collant les brides del moment més dolç,
bevent saliva i dir-te en la foscor.
Un vers prohibit a cau d'orella, mentre tenim la sensació,
d'estar buidant la lluna plena, d'adormir estrelles en el cor.
Autor(es): Josep Andújar "Sé"