Tan fàcil que és viure
Puc sembla un anacoreta.
O parlar com un poeta.
Passejar per les muntanyes,
o tocar-me les castanyes.
Puc anar en bicicleta,
o tocar una pandereta.
La qüestió que algun o altre,
sempre haurà de mal parlar.
Parlen, riuen... .
En el fons tot això són els cels.
Rabien, ploren... .
Mai sabran el que és viure feliç.
La vida és curta i no hi ha temps per escoltar.
A qui no agradi que miri a un altre costat.
Els dies que passen mai tornaran,
I no dubtésseu que els heu d'aprofitar.
Mai no t'amoïnes pel que puguen criticar,
ells tenen moltes més coses per amagar.
La seua enveja, els fa molt mal.
És un problema en el qual no els pots ajudar.
Puc semblar un Casanova,
un bohemi mentre somia.
Un venedor d'assegurances,
o cantar unes alabances.
Puc anar de voluntari,
o portar un escapulari.
La qüestió que algun o altre,
sempre haurà de mal parlar... .