Torres d'ivori
Sento que camino per sobre del mar,
A vegades volo i altres caic a terra,
He somiat un món fictici,
En el que tinc Una lluita interna contra mi mateix,
Quan em tanco sol entre Parets de vidre,
Sóc capaç d’imaginar una torre de
Blanc, del més pur blanc, un blanc ivori
Tancat, una altra realitat
Dintre d’una torre de foc i metall,
Sento melodies que sense foc cremen
Cantant
Mantra que no té final
Com un nen que pinta sobre d’un llenç
Solid, de penumbras de pors i mentides
Escrivint la meva història vaig afegint
Coses que a vegades no tenen sentit
Son capítols que formen la meva vida
Els escric en un mur
Blanc….
I es una presó
On crido i no se’m sent
I de sortir daqui
He se marxar
Ja no pic més….
Ara canviaré la vida de color
Sortir de la torre per canviar de mires
Punts de vista que no havia imaginat
Veig a gent que vola per sobre del mar
Realitat fictícia sense punts de vista
Son dibuixos en un llenç
Blanc…