Un home i una dona
Un home i una dona quan s’estimen
és com quan entra el sol per la finestra
que omple les estances d’alegria
allunyat la foscor i les temences.
Duent el seu amor com equipatge
s’embarquen en la nau de l’esperança
que els portarà a contrades on la platja
presenta aquell sabor de matinada.
Un home i una dona quan s’estimen
és com l’exèrcit prop de la victòria
que oblida les suors i les ferides
i lluita més enllà de la memòria.
Un home i una dona quan s’estimen
conformen la cadena més robusta
resistint tota mena d’embranzides
capaç d’encrar en la costa més profunda.
Els dos prenent el rol dels alquimistes
transformen els neguits en or i flama
que escampa per la plaça de la vila
la més bella cançó mai escoltada.
Un home i una dona quan s’estimen
son una inexpugnable fortalesa
que aguanta impertorbable les ferides
i venç gloriosament a qui l’assetja.
Un home i una dona quan s’estimen
uneixen en un cos tota la força
que porta les guspires de la vida
que fa que cremi el sol de casa nostra.
Quan tot l’escalf de l’astre fon espines
reciten un poema inimitable
que enllaça les més belles harmonies
del silenci profund i la paraula.
Un home i una dona quan s’estimen
emeten una llum forta i serena
que arriba a les estrelles i que ens guia
més enllà de l’espai, lluny de la terra.