La torre i el far
Far és la guia dels pescadors,
Torre guarda les xarxes.
Ell viu de dia, defuig el sol
ella vetlla la platja.
I diu la història que a mitja nit
s’apleguen sobre l’aigua,
l’home suaument li acaricia el pit
amb dits de seda i flama.
La torre i el far són dos vells amants
que de matinada en mig de la cala
ballen enllaçats.
Ella és de Calella, ell viu a Llafranc
formen la parella de pedra i estrella
del baix Empordà.
Ella és la filla d’un gran marquès
ell va arribar de Cuba,
pins i ginesta els donen recer
i l’horitzó en té cura.
Al llarg del temps treballant els dos
s’han construït la casa
l’escuma blanca els fa de llençols,
de llit la Costa Brava.
La torre i el far....
Ella s’arregla per al seu donzell
lluint una senyera,
el roig dels llavis i l’or del pèl
li diuen que l’espera.
En la memòria dels navegants
viu la seva llegenda,
veles i vents la recordaran
cantant una havanera.
La torre i el far ....