Una sesta entre les canyes
El sol de migdia sembra les canyes de calor i em comença a abatre una inhabilitant sopor. Dubt de si el que veig lluir és la mar, damunt la panxa; despertau-me quan hauré de servir la meva pàtria. La lluna ha caiguda, damunt la terra s'ha escampat; ja torna a ser hora de colgar els ossos fins demà. Dubt de si el que veig lluir és la mar, damunt la panxa; despertau-me quan hauré de servir la meva pàtria.