Viatge a Ítaca
Quan gesses tà hèr eth viatge entà Itaca
as de pregar qu’eth camin sigue long
plen d’aventures, plen de coneishences.
As de pregar qu’eth camin sigue long,
que siguen moltes es maitiades
qu’entraràs en un pòrt qu’es tòns uelhs ignorauen,
e vages a ciutats tà apréner des que saben.
Ages tostemp en còr era idèa d’Itaca.
I as d’arribar, ei eth tòn destin,
mès non fòrces bric era trauèssa.
Ei preferible que dure molti ans,
que sigues vielh quan ancores era ièrla,
ric de tot çò qu’auràs guanhat hènt eth camin,
sense demorar que te dongue mès riqueses.
Mès luenh, auetz d’anar mès luenh
des arbes queigudi qu’ara vos empresoen,
e quan les auratz guanhat
ajatz ben present non arturar-vos.
Mès luenh, tostemp anatz mès luenh,
mès luenh der aué qu’ara vos encadee.
E quan seratz desliuradi
tornatz a començar es naui passi.
Mès luenh, tostemp molt mès luenh,
mès luenh deth deman qu’ara ja s’apròpe.
E quan creigatz qu’arribatz, sapiatz trobar naues dralhes .
Bon viatge entàs guerrèrs
s’ath sòn pòble son fidèus,
favorisque eth Diu des vents,
eth velatge deth sòn vaishèt,
e maugrat sòn vielh combat
agen plaser des còssi mès amants.
Amplisquen hilats de volgudes esteles
plei d’aventures , plei de coneishences.
Bon viatge entàs guerrèrs
s’ath sòn pòble son fidèus,
eth velatge deth sòn vaishèt
favorisque eth Diu des vents.
Autor(es): Konstantinos Kavafis, Lluís Llach