Vida
Fred de neu, truca a la porta
i des de dins, veus com la boira
banya el bosc, l’omple de màgia...
Canta el pit roig i obre les ales.
Blanc i gris, brilla llum tènue.
Tot és calma, tot recomença.
Ja no dorm més, la vida desperta
sàvia i pacient, sempre tan certa.
Sol d’argent toca les fulles
d’alzines i roures, rosada que mulla
pols d’estels que queda d’anit
en somnis de fades es fon tot seguit.
Vermell i groc, blau i taronja...
Llar de foc que crema les branques.
Senyals de fum des de les cases
on obren els ulls vides començades.