Visions cadaquesenques
I
han caigut paracaigudes
a la mar
tota la mar n’és plena
(deu ser dia de maniobres
del cos aeri
d’un gran exèrcit miniatura)
és com si operístics regiments
de paracaigudistes nans
amb paracaigudes transparents
—rosats i molt petits, com de joguina—
haguessin amarat en el salobre
saltant des de manta altura
dins l’aigua
són talment camisoles de dormir
d’imaginàries núvies-nina
tacades per la verola
enagos de randa i de setí
flotant inflats, fent la ganyota
podrien ser flors de mar
—anèmones rogenques
engronxant-se en bancs d’escuma—
avinats i amfibis xampinyons
sorgits del fons boscat
com una varicel·la benigna...
però calla: són paracaigudes vius!
es mouen! respiren!
són —entre mol·lusc i alga de mar—
com pops de gelatina:
avancen, cabussegen, s’inclinen
déu meu, són meduses!
hi ha una plaga de meduses
dins el blau
(la urticària em surt només de dir-ho)
una erupció molt gran
de pàpules lluents i amagranades
infesta la pell marina!
centenars, milers, un disbarat
tot un xarampió de grans morats
ha conquerit la superfície:
és com si la mar
—jesús!—
hagués pescat l’escarlatina
II
gruieres grises
on es ratolins són crancs
i algues diverses són mohines
gruieres fosques
on s’hi amosquen cargolins
i s’hi aferren ses pardilles
rocaforts muscats
on ses garotes hi fan niu
en sos barrets d’hora festiva
rocaforts marins
per on tigregen es serrans
entre ses guiules ben vestides
emmentals pardencs
macerats en bones herbes
i adobats amb sals marines
emmentals profunds
que ningú no ha tastat mai
sinó algun submarinista
Autor(es): Pau Riba, Orchestra Fireluche