Xumà
Sóc en Xumà i jo sóc fill d’empresari.
Em van educar per ser soci numerari
sota les faldes d’un capellà-utoritari
vaig conciliar pàtria, calers i rosari.
Pujava a Queralbs a veure els déus,
la verge de Núria, en Ioda i els seus.
Jo era petit, innocent,
em donaven unes “Birba” i jo content...
Però me les cardava, ben feliç
mentres escoltava com escanyar el país.
Però me les cardava, ben content
mentres escoltava com enganyar a la gent.
Vaig conèixer un gorrino i tot va ser molt dolç:
em va donar vidilla i jo vaig ser un gos.
Escrivia el que em deien I així em vaig fer un nom
i amb la tonteria alguns ja em deien “prohom”.
Em seia a la falda del peix i el cove ,
mentre la sección em buscava dona.
El rosari i els calers a la tauleta
I jo pujant pujant, com una rateta…
Després en Dipu-priva
més tard en Llumí-unionista,
després els vaig deixar
per cutres i utòpics .
No ho van saber pillar
En Franco no hi é pá
I l’obra a Catalunya
La Caixa ho té més clar.
Ara controlo el rosari i la pasta
Ara ni preciso de donar la cara
Ara cardo feix a la gran espanya
Ara sóc jo qui se’t pixa a la cara!!!
Si:
sempre he viscut a compte de la teva esquena
Si:
Sempre he viscut a compte de ser fill de qui sóc
Si:
Jo vaig cardant feix mentre tu et vas fent vell
Si:
sóc un paràsit.
Un rènec ben fart de sang,
Un rènec fart de sang
Un rènec fart de sang
Un rènec fart de sang
Jo em dic Xumà, jo em dic xuma,
perquè et xuclo, la sang.
(Jo en dic xuclar, jo en dic xuclar, de xupar-te la sang)
Jo em dic Xumà, jo em dic xuma, jo em dic Xumà, jo em dic Xumà
perquè et xuclo, tota, tota tota la sang.