Amor prohibit
Amor prohibit, ella ha partit; però encara no sóc lliure.
I al teu marit, el meu amic, no he d'esborrar-li aquell somriure.
Semblava un joc, però, tot de cop, cremava el foc de les carícies.
I vam fer nit en el teu llit; mai fou tan dolça la injustícia.
Amor prohibit, t'esperaré tres vides; ja ho tinc decidit.
Amor prohibit, no et planxis les arrugues que tens al vestit.
En cada una, hi dus marcada el procés d'una abraçada
i en els ulls, una mirada que em torba els sentits.
Ara estic sol, traient la pols i la disfressa a les mentides.
Els últims plors, reguen les flors que, en el seu cos, ja eren marcides.
Tu m'has cosit estels petits, tot el passat i les ferides.
Dos clandestins creuem camins; pot ser ja és tard per a la fugida.
Amor prohibit, tu dones llum al dia i ella es ven de nit.
Amor prohibit, tu has estat l'alegria i ella, el desencís.
No aturem el nostre viatge ni ens traiem el camuflatge.
Del teu cos, seré l'oratge quan sigui precís.
Autor(es): Josep Andújar "Sé"