Carrers petits
Baixes, volen baixes, les gavines quan s'endinsen en el port;
preses a les xarxes, dormen soles les dones dels pescadors.
Els bancs de les places tenen hostes, que reneguen de la son;
la lluna està en dansa i els estels encenen tots els meus records.
Entre les voreres dels carrers petits, vam tancar tantes nits...
traspassant fronteres de la teva pell,
laberints en els teus cabells.
Falses, eren falses, les promeses que ens havíem regalat,
i ara van descalces les onades que caminen pel meu mar.
Sobre les teulades, la tardor dorm dins dels nius d'alguns pardals,
que cullen engrunes; rosegons abandonats pels caminants.
Hores perfumades porten el teu nom, i has marxat no sé a on...
Per canviar el trajecte d'un viatge incert.
I m'he sentit duna en el desert.
Busco primaveres en els cels oberts dels hiverns encoberts.
I a les calaixeres dels amors llençats,
dos destins dormen allunyats.
Autor(es): Josep Andújar "Sé"