Que sola estàs
Perdona que et vingui a veure i ho faci sense avisar,
he pensat que estaves trista i et volia acompanyar,
fa molt temps que vas deixar-me i no t'he pogut oblidar,
aquesta nit és tan freda i els records tan malcuats.
Porto l'ànima estripada, barrejada amb els records,
les ferides mig obertes i una esquerda em trenca el cor,
dos bitllets sense tornada a una història inacabada,
de dos bojos que somiaven i el destí va separar.
Que sola estàs, que sola estàs, he vingut per ajudar-te a començar,
si s'escampen les tempestes i es rendeix el temporal,
com jo no he de perdonar-te si estava desesperat.
Que sola estàs, que sola estàs, he vingut per ajudar-te a començar,
com la neu que es fon submisa pel petó d'un raig de sol,
vull que besis cada dia les arestes del meu cos.
T'he portat hores perdudes, saturades de records,
he collit nits sense lluna refugiades als llençols,
i un retall de primavera que, traïda per les flors,
ha fugit per l'atmosfera d'un estiu molt calorós.
T'he portat llàgrimes blanques, mil petons alliberats,
les carícies rovellades de tants anys que ens han volat,
els perfums d'una nit boja, l'experiència d'unes mans,
un cabàs ple de paciència i un grapat de cabells blancs.
Autor(es): Josep Andújar "Sé"