Petons transparents
Només quedem jo, les basses, els carrers, les places
i els llums dels fanals.
El fred que em glaça la cara, la son, la mirada i el reflex dels llamps.
No hi ha ningú a les finestres, les hores desertes es pengen dels vents,
dolen les esgarrapades que em varen deixar les rebaves del temps.
I un dia més em besa la pluja amb petons transparents.
I tu no hi ets per una estona conservo l'aroma de la teva pell.
En un portal, dues ombres juguen a confondre un pessic de claror,
entre un milió de promeses que amb quatre cerveses es diuen millor.
Estan baixant les persianes d'un bar de fulanes que tinc al cantó;
els fulards de color lila pels cossos s'enfilen tacats de Cointreau.
Obro la porta de casa buscant una carta que mai trobaré,
en el mirall de l'entrada veig la meva imatge però no em reconec.
La lluna dorm a les golfes voltada de núvols que tu vas deixar,
i el llit cobert de rosada de la matinada que te'n vas anar.
I un dia més em besa la pluja amb petons transparents.
I tu no hi ets, per una estona conservo l'aroma de la teva pell.
Per una estona conservo l'aroma de la teva pell.
Autor(es): Josep Andújar "Sé"