Maria
Hola, què tal? Bon dia,
li dius com cada dia
quan vas a comprar es pa
abans d'anar a currar.
És mig minut de glòria
que fa que es teu cor et torni a bategar.
Notes que empegueïda,
ella et somriu i et mira.
I tu nerviós respires fort,
i sues com un porc.
Són moments màgics que fan que sa sang
et pugi as cap i perdis el Nord.
Vaig deu vegades cada dia a comprar.
No vaig as súper, m'aliment de croissants.
Me pens que ella m'ho comença a notar.
Un d'aquests dies m'hauré de declarar...
Però avui no!
Hola, què tal? Bon dia,
li dius com cada dia,
i et demana: com estàs?
Tu rius davall es nas.
Són massa dies i més dies que no et tires.
Tio, espavila't ja!
Li dius que es pa que ella fa
és lo millor que hi ha.
I ella et diu que no el fan allà,
que es pa és congelat.
I es fot a riure i tu, més blanc que sa paret,
no saps on t'has d'amagar.
Vaig deu vegades cada dia a comprar.
No vaig as súper m'aliment de croissants.
Me pens que és s'hora ara de xerrar clar.
Escolta'm Maria lo que et tenc que explicar.
I és que em vull declarar...!
Ai, Maria!
Des carrer de baix de sa panaderia,
per tu estic penjat.
Amb una baguette es cor m'has travessat,
tens punteria.
Cobreix de farina sa meva agonia
i fes-la estovar.
Amb tu vull fornejar,
fer-ho nit i dia i mai més aturar.
Hola, què tal? Bon dia,
li dius a na Maria
quan vas a comprar es pa,
com sempre abans d'anar a currar.
I ella amb sa mà agafa sa barra.
Ai, quina passada, que bé que ho fa...!
Ai, Maria...
Autor(es): Ernest Martí, Francesc Pons