Petit món

Boiximans


Ens ha caigut al damunt
La primavera
S'ha vist alguna rosella
I hem sortit a caminar

I ens ha sorprès
La pròpia naturalesa
La llum de tanta bellesa
Ens ha revoltat la carn

I hem trobat un pla sota una morera
Li hem pres l'ombra de les fulles
I desprès tot ha esclatat

I ens hem llençat com si fos el primer dia
Sense fre, trava, ni brida
Com si tinguéssim quinze anys
Quan... ni tota la pols còsmica podia
Trencar els cercles d'aquell petit món
El nostre petit món

Sens ha fet tard,
Ja és calmada la tempesta
De fons canta alguna bèstia
I hauríem d'anar passant

I fent camí,
Hem recordat la primera
Que també era en primavera
Deu ser el clima o la humitat

I hem demanat als doctors de la ciència
Que ens mantinguin la paciència
Per seguir-nos aguantant
Mentre veiem el sol com es retira
I diu adéu un altre dia
Que ha de continuar girant
Perquè... ni tota la pols còsmica mai pugui
Trencar els cercles d'aquell petit món
El nostre petit món