Quan et miro als ulls
Quan et miro als ulls puc veure que tot segueix igual.
Tu em fas sentir bé i segur com si res no hagués passat.
Si neva, si plou, si el dia és gris i estic sol
sé que sempre hi seràs.
Si caic i em faig mal, tu m’ajudes a aixecar.
Tirar un altre cop endavant.
I per això no vull que marxis, vull que et quedis aquí.
Compartint aquest vida boja sempre amb mi.
Dibuixant un sol a la tempesta que m’inunda per dins.
Perquè quan tu m’abraces, surt l’arc de Sant Martí.
Quan em mires als ulls, jo sento que res podrà amb mi.
De les meves febleses en fas fortaleses per a construïr.
Un camí al teu costat per a poder anar endavant,
pas a pas seguirem avançant.
Tu no em deixis anar i agafa’m fort la mà.
Ha arribat el moment de saltar.
I per això no vull que marxis, vull que et quedis aquí.
Compartint aquest vida boja sempre amb mi.
Dibuixant un sol a la tempesta que m’inunda per dins.
Perquè quan tu m’abraces, surt l’arc de Sant Martí.
Entre núvols, grisos
buscaré la llum que hem guïi cap a tu.
Faré un últim esforç per a sortir d’aquí.
Per això no vull que marxis, vull que et quedis aquí.
Compartint aquest vida boja sempre amb mi.
Dibuixant un sol a la tempesta que m’inunda per dins.
Perquè quan tu m’abraces, surt l’arc de Sant Martí.
L’arc de Sant Martí…