Quieta
Escric cançons d’amor, amigues i amics,
que parlen de qui soc i d’on vinc.
Sense oblidar-me de qui m’ha parit,
sent que no soc ni d’allà ni d’ací.
Tinc un dubte dins de l’ànima,
tinc la sort de triar on estic.
Però sé que no podré mai
quedar-me quieta enmig.
I ara ja no pot dormir, perquè entén la nit.
No sap com dir i es mossega un crit.
Sent el moment, s’amaga del vent.
Te fred al cor, a la gola i la pell.
Te un dubte dins de l’ànima,
te la sort de triar on està.
Però sé que no podrà mai
quedar-se quieta enmig.
Anar amb un coet al cul
No parar en torreta
Ser un motoret
Ser cul de mal 'asiento'
Ser una correcaldos