Pakamuli
Allà al fons negre sento que algú ens xiuxiueja a poc a poc.
Durant les nits més fosques decideix que vol treure el cap en alguns malsons.
Busca el Pakamuli.
Busca’l en el fons.
Allà on és, no hi és.
Dibuixa el Pakamuli.
Imaginació!
Ell que és, no hi és.
Ell que fa els malalts i només quan vol els cura. Té un gran do.
Ell tria els dies de tempesta i quan s’enfada sonen un munt de trons.
Busca el Pakamuli.
Busca’l en el fons.
Allà on és, no hi és.
Dibuixa el Pakamuli.
Imaginació!
Ell que és, no hi és.
Avui que és lluna plena sortim a caçar-lo i estic nerviós.
Seguint el ritme hipnòtic d’un tabal, descendirem de dos en dos.
Com me l’imagino?
Deixa’m tancar els ulls,
és quan veig les pors.
Com vols que te’l dibuixi,
si mai el trobarem?
El monstre som tu i jo.