Nova cançó del senyor Ramon


El senyor Ramon
enganyava criades,
el senyor Ramon
enganyava tothom.

Avui s'ha cansat
de portar aquella vida;
se n'ha ben cansat
i no trenca ni un plat.

Les pobres criades
ja no en són pas tant...
Tururut... Tururut!
qui gemega no ha rebut!

Tot aquell eixam
de noies sovint fàcils,
tot aquell eixam
ara ja no és del ram.

Modistes, venedores,
serventes, taquimeques;
modistes, venedores
i altres treballadores.

Mercès a la millora
del nivell cultural,
no han de tenir pas por
del galant conquistador.

Avui ja no es veu
aquell tipus de bleda,
avui ja no es veu
la noieta nyeu-nyeu.

La que somiava
en un príncep fantàstic,
la que somiava
i que, per tant, badava.

La nena senzilla
ara llegeix molt:
No cal dir que el llegir
dóna to i fa ser més fi.

De les "vedettes", a mils,
sap la biografia;
de les "vedettes", a mils,
i princeses gentils.

Novel·les a trompons
s'empassa, decidida,
novel·les a trompons,
“Digests" i "Seleccions".

I a més si l’empipen
lletres i papers,
queda el recurs millor
del serial per "transistor".

Li agrada l’art
i la bona música,
li agrada l’art,
cada hora canta un quart.

No perd cap festival
de cançons inspirades,
no perd cap festival,
recull un gavadal.

De recursos diversos
en el joc de l’amor:
sap mol bé que "traición"
rima sempre amb "corazón".

El senyor Ramon
si aixecava la testa,
el senyor Ramon
no sabria cap a on.

Dirigir el combat
de seducció barata…
Renoi! El combat,
que car s'ha posat!

Clar i ferm, fa la tria
del camí del bé…
Tururut... Tururut!
que gemegui qui ha rebut!


Autor(es): Delfí Abella